-
Translation
- Afrikaans
- Albanian
- Amharic
- Arabic
- Armenian
- Azerbaijani
- Basque
- Belarusian
- Bengali
- Bosnian
- Bulgarian
- Cebuano
- Chinese (Simplified)
- Chinese (Traditional)
- Corsican
- Croatian
- Czech
- Danish
- Dutch
- English
- Esperanto
- Estonian
- Finnish
- French
- Frisian
- Galician
- Georgian
- German
- Greek
- Gujarati
- Haitian Creole
- Hausa
- Hawaiian
- Hebrew
- Hindi
- Hmong
- Hungarian
- Icelandic
- Igbo
- Indonesian
- Irish
- Italian
- Japanese
- Javanese
- Kannada
- Kazakh
- Khmer
- Korean
- Kurdish
- Kyrgyz
- Lao
- Latin
- Latvian
- Lithuanian
- Luxembourgish
- Macedonian
- Malagasy
- Malay
- Malayalam
- Maltese
- Maori
- Marathi
- Mongolian
- Myanmar (Burmese)
- Nepali
- Norwegian
- Nyanja (Chichewa)
- Pashto
- Persian
- Polish
- Portuguese
- Punjabi
- Romanian
- Russian
- Samoan
- Scots Gaelic
- Serbian
- Sesotho
- Shona
- Sindhi
- Sinhala
- Slovak
- Slovenian
- Somali
- Spanish
- Sundanese
- Swahili
- Swedish
- Tagalog (Filipino)
- Tajik
- Tamil
- Telugu
- Thai
- Turkish
- Ukrainian
- Urdu
- Uzbek
- Vietnamese
- Welsh
- Xhosa
- Yiddish
- Yoruba
- Zulu
- Inici>
- La muntanya
La muntanya
La muntanya de la Mare de Déu del Mont és el punt més enlairat del sector de llevant del territori muntanyós que s'ha convingut a anomenar Alta Garrotxa, i que s'estén des de Camprodon a Maçanet de Cabrenys i d'aquí a Cabanelles. De la muntanya del Mont mossèn Jacint Verdaguer en deia això: La serra del Mont és comparable, per sa estranya figura, a un enorme i bonyegut camell que baixa del Pirineu en direcció al golf de Roses, vora avall del Fluvià. amb lo cim del gep sosté el santuari, i al cim del cap lo castell de Falgars.
La muntanya, de 1.124 metres d'alçada, cau abruptament per tots quatre costats, amb l'excepció del Pla de Solls i del repla on s'asseu el monestir de sant Llorenç de Sous.
La vegetació es reparteix de manera diferent d'acord amb el grau d'insolació del bosc. Entre els vessants de solell i els de l'obaga hi ha diferències vegetatives, diferències que també s'aprecien en funció de l'alçada. A la part baixa hi ha alzines, per bé que la colonització del pi blanc avança ràpidament. A més alçada es troba el pi roig i el roure martinenc, i també plantes arbustives com el càdec o el ginebre. Esment a part cal fer de la gran fageda que s'estén per sobre del mas de Falgars.
El poblament de la muntanya és gairebé inexistent, si descomptem els casos dels masos de l'Espinau i de Falgars. Antigament existia el poblament de Sous, avui abandonat. El nucli habitat més proper és el de Lliurona, poble que es va tornar a habitar a la dècada dels anys setanta del segle XX. Per trobar altre poblament cal baixar cap a Beuda, Sales de Llierca o Cabanelles.