Textos de Verdaguer

Cobla a la Verge del Mont

Del Mont Verge Maria

Reina de l'Empordà

jo al cel pujar voldria

Verge Maria

deu-me la mà.

Anem empordanesos

d'amor de Déu encesos

pugem a dalt del Mont

a veure aqueixa Estrella

que riu hermosa i bella

de nostra terra al front

Son trono és una serra

que enmig de nostra terra

s'aixeca fins als cels;

té els núvols per cortina

per blava mantellina

la volta dels estels

Oh Reina i sobirana

regnau en eixa plana

regnau en tots los cors

Que vostra mà ens empare

salveu-nos dolça Mare

dels pobres pecadors.

Doneu-nos bona anyada

girau la pedregada

que ve del Canigó,

traieu d'aquesta terra

les sectes que fan

guerra a nostra Religió.

26 de juliol de 1884

A la Verge del Mont

Oh Mare de Déu del Mont

com tan alta en sou pujada

en un trono de penyals

dalt el cim d'una muntanya?

És per sentir els angelets

o per rebre el bes de l'alba,

o per abastar un estel,

lo més bell de l'estelada?

No és per sentir els angelets

puix vos volten en garlanda

ni per veure eixir lo sol

per Vós no s'és post encara

ni per abastar un estel

prou n'estau ben coronada;

sols per beneir

d'Empordà l'hermosa plana

que teniu a vostres peus

pregant-vos agenollada.

3 d'agost de 1884

Lo Pare Falgars

Si l'ermita del Mont no té campanar

què en fa del campanar?

Cada dia la Verge la demana

qui la hi voldrà donar?

Se'n va el Pare Falgars cap a Girona

a casa d'un courer,

que de la fosa en trau una de bona

per l'acimat cloquer.

-Donc per quin bou heu fosa eixa esquelleta?

-Esquella, li dieu?

-lo courer li respon. -Per qui l'he feta?

Per vós, si la moveu-,

Agafant-la pel jou, d'una braçada

se la carrega al coll,

una biga que veu arraconada

servint-li de bescoll.

En la Rossoladora se traboca;

hi puja tan rabent

que, com era blaníssima la roca

ses genolleres pren.

Uns batedors del pobre frare es riuen:

-No anau prou carregat?

Eixa campana, si voleu -li diuen-,

vos l'omplirem de blat.

N'hi posen d'una a una set quarteres

i, dant-los-en mercès

juga, pujant al Mont per les dreceres

a qui correrà més.

Puja el blat al graner del santuari,

l'esquella al campanar:

-A ser gaire més alt -diu- l'arribar-hi

m'hauria fet suar!

Pàtria 1888