Sant Bernat Menthon

Sant Bernat Menthon, patró dels excursionistes i dels alpinistes, és venerat al Santuari des de 1953, arran de la donació del Centre Excursionista de Banyoles d'una talla de fusta del sant. La seva imatge, ubicada en una capella lateral prop del presbiteri, surt un cop a l'any de l'església en processó fins el pedró on es beneeixen els estris de muntanya. S'escau cada tercer diumenge del mes de març. La festa de sant Bernat convoca cada any nombrosos excursionistes de les comarques gironines, que participen dels actes festius, de la missa i del dinar de germanor.

Sant Bernat Menthon va néixer a Menton-saint Bernard, prop del llac Annecy, a l'Alta Savoia. l'any 923. Va rebutjar el matrimoni arreglat pel seu pare i va esdevenir canonge regular agustí a Aosta. Va dedicar la seva vida a predicar el cristianisme entre els habitants de les valls dels Alps. Diu la llegenda que va rebre l'encàrrec d'obrir un pas al Mons Jovis, o muntanya de Júpiter, i que per aconseguir-ho va lluitar amb el diable a qui va llançar muntanya avall.

En veure els perills a què s'exposaven els que travessaven els Alps, sobretot els pelegrins que anaven a Roma, l'any 962 va fer construir diversos albergs entre la Vall d'Aosta i el Valais, i també cap al Tarentès. Va deixar els albergs a la cura dels agustins, que es van instal·lar en sengles monestirs propers. Així va néixer la Congregació Hospitalera dels Canonges Regulars del Gran sant Bernat, que auxiliaven els qui s'havien perdut o eren víctimes d'allaus. S'ajudaven amb gossos ensinistrats, els famosos sant Bernat. Sant Bernat Menthon va morir el 1008 a Novara i fou enterrat al monestir de sant Llorenç d'aquesta ciutat.