Verdaguer i el Santuari

Mossèn Jacint Verdaguer havia iniciat el poema Canigó el 1880 quan, en una estada al Vallespir, es va sentir atret per aquest massís, la seva història i llegendes. Des d'aquell any i per tal de documentar-se i inspirar-se va començar a fer excursions per molts paratges del Pirineu, on transcorreria la història que s'explicaria en el poema èpic. Va pujar a la pica del Canigó, al Puigmal, a l'Aneto o a la Pica d'Estats, per esmentar només alguns dels cims pirinencs de més anomenada.

1884

Verdaguer volia contemplar el Canigó des de la banda de llevant. Si bé en un primer moment havia pensat anar a Collsacabra, finalment es va dirigir a Girona i a Banyoles.

18 de juliol

Va sortir de Barcelona en direcció a Girona en tren. A Girona va agafar el cotxe de cavalls en direcció Banyoles. Es va hostatjar en una fonda anomenada Cal Forro.

19 de juliol

Va arribar a Banyoles el llibreter gironí Josep Franquet, qui amb Verdaguer i un amic comú, Pere Alsius, apotecari banyolí i president de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica de Banyoles, van organitzar una vetllada literària per a l'endemà. Va ser en aquesta vetllada on Verdaguer va llegir fragments del poema Canigó, i va tenir l'oportunitat de conèixer un escrit d'Alsius sobre el santuari de la Mare de Déu del Mont. Els seus amics li haurien aconsellat de pujar-hi, ja que des del cim la vista damunt el massís del Canigó i també de la carena pirinenca era immillorable. Alhora li van fer avinent que el Santuari era un lloc perfecte per tenir traquil·litat per escriure.

25 de juliol

Va arribar al Santuari passant per Besalú, Beuda i Sous. El va rebre mossèn Josep Comadevall, que el va convidra a fer sojorn en una cambra que avui es conserva tal i com era en aquell temps.

26 de juliol

El poeta va encetar el quadern que duia amb el poema titulat Cobla a la Mare de Déu del Mont, el qual, amb el temps, acabarà sent el Goig més cantat al Santuari, amb música del mestre Candi.

28 de juliol

Verdaguer havia pres la decisió de passar l'estiu al Santuari. I treballava en el poema Canigó. Veig el Canigó cara a cara i faig amb ell algunes enraonades. Oh dolça soledat! va deixar escrit.

3 d'agost

El poeta esbossa dues noves composicions: La mort del rossinyol i A la Verge del Mont.

5 d'agost

Escriu Les tres perles.

10 d'agost

Festa de sant Llorenç, patró de Sous. Es va celebrar ofici solemne a l'església parroquial. El poeta va beneir les coques d'ofertori. Després va rebre, de mans dels pagesos, les primícies de la terra: Un tortell de tres mesurons de xeixa, cobert de pessics, fulles, pinyes i petits llangardaixos sense cames.

23 d'agost

En una carta a la vídua de Manuel Milà i Fontanals es defineix a sí mateix com l'ermità del Mont.

26 d'agost

En una carta al seu amic Jaume Collell confessa decebut que a Besalú no ha trobat ningú que sàpiga la història de l'antic comtat: A Besalú no he trobat ningú que sapigués una paraula d'Oliba ni de Tallaferro, ni de cap de sos comtes.

27 d'agost

Envia la composició A mos amics de Banyoles, a Pere Alsius.

setembre

El seu amic Collell el convida a anar a Vic en ocasió de les festes d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral vigatana. El poeta refusa l'oferiment: Em quedo a obsequiar la Verge en eix turó (...) Fa molts anys que no havia passat dies tan tranquils i solitaris i dolços; verament jo no he nascut per viure a les ciutats i sento un ver sentiment d'haver-hi de tornar. Vine tu, a dar una volta per l'Empordà. Dilluns penso baixar a Segueró, per un tríduum que fan, i després de dos o tres dies tal vegada aniré a Peralada i després no sé si a Begur. Tot això si des del Noguer de Segueró no me'n torno a aquest niu d'àligues on no pugen sinó oracions, i on no veig més que pastors i pagesos, mos mestres.

6 de setembre

Escriu al marquès de Comillas. Li diu que pensa passar la festa de la Mare de Déu al santuari: (...) que espero amb més por que goig per la multitud de gent que puja. Ja estic aconsolat de dormir a terra o sobre la palla. (...)Sento que vostè no conegui aquest santuari; no sé al món un mirador més bonic. Sols trenquen sa dolça soledat els ocells amb sos càntics, els pagesos i devots amb ses oracions, el vent amb ses remors i, de tant en tant, algun llamp que parteix aqueixes roques, sense fer mal a ningú.

Passada la diada de la Mare de Déu Verdaguer deixa el Santuari.

1885

Durant el mes d'agost fa una escapada d'una quants dies al Santuari.

1986

S'inaugura el monòlit dedicat a mossèn Cinto, on s'hi graven els versos de la darrera estrofa del poema "Els dos campanars" de l'obra Canigó.

 2008

S'inaugura el monument a mossèn Cinto, obra de l'artista olotó Joan Ferrés.