-
Translation
- Afrikaans
- Albanian
- Amharic
- Arabic
- Armenian
- Azerbaijani
- Basque
- Belarusian
- Bengali
- Bosnian
- Bulgarian
- Cebuano
- Chinese (Simplified)
- Chinese (Traditional)
- Corsican
- Croatian
- Czech
- Danish
- Dutch
- English
- Esperanto
- Estonian
- Finnish
- French
- Frisian
- Galician
- Georgian
- German
- Greek
- Gujarati
- Haitian Creole
- Hausa
- Hawaiian
- Hebrew
- Hindi
- Hmong
- Hungarian
- Icelandic
- Igbo
- Indonesian
- Irish
- Italian
- Japanese
- Javanese
- Kannada
- Kazakh
- Khmer
- Korean
- Kurdish
- Kyrgyz
- Lao
- Latin
- Latvian
- Lithuanian
- Luxembourgish
- Macedonian
- Malagasy
- Malay
- Malayalam
- Maltese
- Maori
- Marathi
- Mongolian
- Myanmar (Burmese)
- Nepali
- Norwegian
- Nyanja (Chichewa)
- Pashto
- Persian
- Polish
- Portuguese
- Punjabi
- Romanian
- Russian
- Samoan
- Scots Gaelic
- Serbian
- Sesotho
- Shona
- Sindhi
- Sinhala
- Slovak
- Slovenian
- Somali
- Spanish
- Sundanese
- Swahili
- Swedish
- Tagalog (Filipino)
- Tajik
- Tamil
- Telugu
- Thai
- Turkish
- Ukrainian
- Urdu
- Uzbek
- Vietnamese
- Welsh
- Xhosa
- Yiddish
- Yoruba
- Zulu
- Inici>
- Mn. Jacint Verdaguer>
- Vida i obra
Vida i obra
1845. 17 de maig. Neix Jacint Verdaguer i Santaló a Folgueroles, a la plana de Vic. Els seus pares eren de condició modesta.
1855. Comença els estudis de Gramàtica al Seminari de Vic.
1863. Seguint el costum d'aquells temps es lloga a can Tona de Riudeperes. Fa de preceptor de la mainada a canvi de la subsistència. Durant el curs va i ve de Vic a peu. A l'estiu treballa de mosso a la masia. Comença a escriure poesia.
1865. Obté dos guardons als Jocs Florals de Barcelona. L'aparició al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat -indret del lliurament dels premis-, d'aquell noi de vint anys, amb el vestit de mudar de la pagesia -vestit de vellut negre-, amb barretina i bastó, fa un gran impacte entre els homes de la Renaixença.
1867. Es constitueix l'Esbart de Vic, una colla de joves lletraferits, a la Font del Desmai. Verdaguer hi pronuncia el discurs inaugural.
1870. És ordenat capellà. Mossèn Cinto canta missa a l'ermita de sant Jordi, de Folgueroles.
1871. És nomenat vicari de Vinyoles d'Orís. Comença a treballar en el poema "L'Atlàntida".
1873. Verdaguer deixa la parròquia de Vinyoles. El seu amic, Jaume Collell, se l'emporta a fer un viatge pel Rosselló. Arriben als estreps del Canigó.
1874. Malalt, els metges li recomanen aires de mar. Es trasllada a Barcelona. Entra de capellà a la Companyia Transatlàntica d'Antoni López, primer marquès de Comillas. En el decurs de dos anys fa nou viatges a Amèrica amb el vaixell Guipúscoa, que feia la ruta de Cadis a l'Havana. És en aquest temps que recull material literari que incorporarà al poema "L'Atlàntida".
1876. Esdevé capellà del casal del marquès de Comillas. Amb el temps esdevindrà l'amic, el conseller i l'almoiner de la família.
1877. El poema "L'Atlàntida" triomfa als Jocs Florals de Barcelona.
1878. Va a Roma i és rebut pel papa Lleó XIII.
1879. Es publica el volum de poesia "Idil·lis i cants místics", amb un pròleg de Manuel Milà i Fontanals. Va finançar aquesta edició el comte de Peralada, Antoni de Rocabertí.
A l'estiu acompanya Claudi López, fill del marquès de Comillas, a una cura de repòs al balneari de la Presta,situat als estreps del Canigó, a la comarca del Vallespir. L'encarregat dels banys era un antic barretinaire. De jove havia anat a Olot a aprendre a fer barretines, i posteriorment s'instal·là a Prats de Molló, però va haver de plegar per manca de clientela.La coneixença d'aquest personatge va promoure l'escriptura del poema "la Barretina", que va dedicar al pintor olotí Joaquim Vayreda.
1880. Presenta el poema "La Barretina" als Jocs Florals i és proclamat mestre en Gai Saber, màxima distinció dels Jocs en cadascuna de les tres temàtiques convocades.
Amb motiu de la celebració del mil·lenari de Montserrat, Verdaguer es relaciona estretament amb el monestir i compon "Cançons" i "Llegendes" de Montserrat.
Torna a la Presta. Carles Bosch de la Trinxeria, que el va anar a visitar, el descriu escoltant un pastor que li canta cançons tradicionals de muntanya.
Comença el projecte del poema "Canigó".
1881. Visita la vall de Ribes com a primera fita pirinenca per tal de recollir informació que inspiri el poema "Canigó".
Presideix els Jocs Florals de Barcelona.
1882. Viatja per l'Alt Urgell, la Vall d'Aran, i les valls d'Àneu i Ferrera, del Pallars Sobirà.
1883. A la primavera participa en un creuer per la Mediterrània amb el iot de Claudi López, ja marquès de Comillas. Visiten Mallorca i la costa magrebí.
Publica "Oda a Barcelona". L'Ajuntament de Barcelona en fa una edició de 100.000 exemplars.
A l'estiu fa una caminada pel Pirineu català. De Prada va cap a Castell, puja al Canigó, va cap a Puigcerdà, Cabdella, Boí, Ordino, Soldeu i Andorra la Vella.
1884. A la primavera fa una llarga ruta pel nord d'Europa acompanyant Eusebi Güell, cunyat de Claudi López. Van a París, a Berlin i arriben fins a Sant Petersburg. Torna a mitjans d'estiu. Se'n va a Banyoles. Vol veure el Canigó des de Llevant. Amb el seu amic Pere Alsius, apotecari de Banyoles, puja al Santuari de la Mare de Déu del Mont pel següent itinerari: Besalú, Beuda, Ca n'Oliveres, Sous, Santuari.
1885. El mes d'agost torna a pujar al Santuari.
Participa en la presentació del Memorial de Greuges al rei Alfons XII, acompanyant un grup de personalitats catalanes.
1886. Es publica el poema èpic "Canigó".
Viatja a Terra Santa. Després d'aquest viatge sofreix un profund trasbalsament espiritual. Sent la imperiosa necessitat d'una vida fidel a l'evangeli que el duu a fer una intensa revisió d'allò viscut.
En ocasió de la inauguració de les obres de reconstrucció de les obres del monestir de Ripoll, el bisbe de Vic, Josep Morgades el va coronar en nom de Catalunya.
1887-1889. S'editen "Excursions i viatges", "Somni de sant Joan", "Pàtria" i "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa".
1895. L'autoritat eclesiàstica li prohibeix dir missa. La causa és la seva dedicació a activitats poc ortodoxes, com l'exorcisme. Però el detonant és la denúncia de Verdaguer del comerç d'esclaus que fa el marquès de Comillas, i que, com a cristià, no pot acceptar de cap de les maneres. Verdaguer, que és almoiner de la família Comillas es dedica a repartir els diners entre els pobres. Publica "En defensa pròpia". És destinat al santuari de la Gleva.
1895-1900. S'editen "Jesús Infant", "Roser de tot l'any", "Veus del bon pastor", "Sant Francesc", "Flors del Calvari" i "Santa Eulàlia".
1901. S'edita "Aires del Montseny".
1902. S'edita "Flors de Maria",
El 10 de juny mor de tubercul·losi a Vil·la Joan, de Vallvidrera.