Mare de Déu del Mont

Què hi fa que tots vinguem de terra estranya i haguem sortit qui sap d'on si no hi ha res com aquesta muntanya ni Verge més bella que la del Mont? (anònim trobat al Llibre de Visites).

La Mare de Déu del Mont és una talla gòtica del segle XIV, treballada en alabastre policromat, extret de la pedrera de Segueró, situat sota la muntanya. Conta la llegenda que un pastor atalaiava el seu ramat de vaques pels alts de la muntanya, quan, repetidament, va observar que una vaca tenia el costum de ficar el cap en un trau de la penya cimal. Encuriosit va mirar que hi podia haver a dins, i es va trobar amb la imatge de la Mare de Déu. La va agafar i la va dur al monestir de sant Llorenç, on la comunitat de monjos benedictins li va alçar un altar a l'església.

Passat el temps la comunitat monàstica va considerar que calia fer-la una capella i es va optar per construir-la al Pla de Solls, proper al monestir. Quan es va començar l'edificació, els monjos van descobrir que les eines desapareixien un dia i l'altre també, i eren trobades al cim de la muntanya. Finalment, l'abat i els monjos van comprendre que el designi de la Mare de Déu era que el seu santuari fos construït al cim del Mont, i així es va fer. Les obres de construcció van començar el 1311 i es van acabar el 1318.

La seva festivitat se celebra el 8 de setembre, dia de les mares de déu trobades.