Mare de Déu de les Agulles

A la cova on es va trobar, d'acord amb la llegenda, la imatge de la Mare de Déu del Mont, posteriorment s'hi va venerar la Mare de Déu de les Agulles. La veneració comportava que els fidels intercanviaven les agulles que portaven per les que tenia la Mare de Déu en un coixinet, les quals, segons la creença popular, tenien propietats miraculoses. En l'imaginari col·lectiu hi sol aparèixer sovint el tema de les fadrines casadores. Pel que fa a la Mare de Déu de les Agulles, si la fadrina feia una peça de roba per al xicot triat, amb l'agulla agafada a la verge, les possibilitats de casar-s'hi augmentaven.

Una variant d'aquesta creença és que les noies que anaven a l'Aplec del setembre al Santuari, havien de deixar una agulla enganxada a les tovalles de l'altar perquè la Mare de Déu els procurés un fadrí per casar-s'hi.

Segons la tradició, si la fadrina casadora volia un fadrí benestant, calia que enganxés una agulla de cosir, però si això no era l'important, perquè l'important era l'important era l'amor, calia que hi enganxés una de cap. 

Aquesta imatge va desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). Actualment hi ha una còpia a l'entrada de sol ixent del Santuari.

Una variant del tema dels casaments és el de la Roca Rossoladora, ja que era obligat que les noies que cercaven xicot llisquessin per la roca com aquell que llisca per un tobogan.