Cronologia

Any

871. Primera notícia de sant Llorenç del Mont, com a cel·la sufragània de sant Aniol d'Aguja, inclosa en un document de Carles el Calb, nét de Carlemany.

887. El comte Radulf compra sant Llorenç al monestir de sant Aniol.

899. Sant Llorenç pertany a la catedral de Girona.

922. El monestir de sant Llorenç és abadia benedictina, sota la protecció del bisbe de Girona.

1002. El papa Silvestre II concedeix al bisbe de Girona, Odó, una butlla que confirma els seus béns, entre els quals hi ha sant Llorenç.

1020. El comte de Besalú,  Bernat Tallaferro, cedeix un alou al cenobi de sant Llorenç.

1034. En un document del comte de Besalú, Guillem el Gras, el monestir és esmentat ja amb el nom propi de sant Llorenç del Mont (Sancti Laurentii de Monte).

1057. El monestir de sant Llorenç rep la quantitat de 30 mancusos d'Ermessenda, esposa de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona.

1068 i 1077. L'abat de sant Llorenç assisteix als concilis de Girona i de Besalú, respectivament.

1131. El monestir de sant Llorenç rep donacions de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona.

1311, Es comença la construcció del Santuari de la Mare de Déu del Mont.

1318. El bisbe de Girona exigeix per al Mont el règim ordinari dels santuaris, atès per un capellà diocesà, és a dir, que imposava un cens amb el qual treuria profit de les donacions que els fidels hi feien, atrets per la notícia de miracles.

1332. Un delegat del bisbe de Girona visita sant Llorenç i constata que hi viuen set monjos, a més de l'abat.

1432. La volta del sostre de l'església de sant Llorenç s'ensorra, a conseqüència del terratrèmol de 1428.

1438. Es constata que només hi ha dos monjos a sant Llorenç.

1440. Es constata que a sant Llorenç no hi viu ningú.

1458. Hi viu un donat.

1461, El prior de Lladó és nomenat abat de sant Llorenç del Mont.

1514. Es documenta la primera romeria al Santuari, la de Crespià.

1557. L'administració del Santuari passa a la Confraria de sant Joan, que inscriu devots de tota la rodalia.

1792. Els científics francesos Delambre i Méchain s'instal·len al Santuari per fer triangulacions i amidaments que servirien per determinar el metre com a patró universal de mesura       longitudinal.

1833. S'acaba la remodelació de la sala capitular del monestir de Sous, que es converteix en església parroquial del municipi de Sous.

1835. Arran de la desamortització de Mendizábal l'església de Sous l'atenen els capellans del Santuari.

1843. El municipi de Sous és agregat al de Bassegoda.

1884. Mossèn Jacint Verdaguer va passar un mes i mig al Santuari.

1885. Mossèn Jacint Verdaguer torna a fer estada al Santuari durant l'estiu.

1949. Els monjos caputxins d'Olot restauren el santuari i l'hostatgeria. S'hi queden fins el 1956, quan del santuari se'n fa càrrec el rector de Beuda.

1969. La carretera que puja des de Cabanelles al Santuari arriba fins a Sous.

1971. La carretera arriba al Santuari, però no se n'acaba l'asfaltatge fins el 1996.

1986. Inauguració del monòlit dedicat a mossèn Jacint Verdaguer. Comencen les excavacions al monestir de Sous.

1998. Es comencen les obres de remodelació de tot el complex de l'hostatgeria.

2008. Inauguració de l'escultura de mossèn Jacint Verdaguer.

2009. Inauguració de les noves escales de la façana de sol ixent.

2010. (setembre) Inici de la celebració dels 700 anys de l'inici de la construcció del Santuari.

2011, (setembre) Finalització de la celebració dels 700 anys de l'inici de la construcció del Santuari.