Goigs

Els goigs, del llatí "gaudium" que significa joia, són uns cants religiosos tradicionals catalans en honor d'una santa imatge venerada en una església, santuari, capella, catedral o ermita, i per a la qual els fidels han desenvolupat una intensa devoció al llarg dels segles.

Són dues les interpretacions que es fan de l'origen dels goigs. Per una banda cal anar fins el segle XII per comprovar que la literatura catalana medieval ja oferia composicions, en vers o en prosa, que exaltaven la vida de la Mare de Déu. En aquesta exaltació hi podien aparèixer els capítols humans, com els de l'Anunciació, la Visitació, el naixement de Jesús o l'adoració dels Reis, per esmentar-ne alguns. Però també es podia fer exaltació al caràcter diví de la seva figura, amb esment a la bondat i a l'amor que es desprenia de la seva advocació per part dels fidels.

Durant el segle XV aquestes composicions van evolucionar i van passar de la lloança a la Mare de Déu en general, a advocacions concretes. En aquell temps l'advocació més popular va ser la que es feia a la Mare de Déu del Roser, i són precisament les composicions a ella dedicades on hi ha l'origen de les caramelles.

Una altra interpretació, proposada, entre altres, per mossèn Jacint Verdaguer, diu que que l'origen del que coneixem avui per goigs, cal anar-lo a cercar en les caramelles, que eren cançons de joia per l'arribada de la primavera, i que es cantaven i es canten pels pobles del nostre país.

Dedicats a la Mare de Déu del Mont hi ha sis goigs, el primer dels quals és del segle XV, del qual amb els anys se n'ha anat fent diferents versions, sobretot al segle XIX i XX. Entre tots aquests goigs destaca el que va escriure mossèn Jacint Verdaguer l'any 1884, i que ha passat a la història amb el títol "Virolai a la Mare de Déu del Mont" i que es canta en tots els oficis religiosos celebrats al Santuari,