| 
 |
L’origen del santuari va lligat al monestir benedictí de Sant Llorenç, present des del segle X al pla de Sous, replà de la serra del Mont a 900 metres d’alçada. Fou la comunitatd’aquest monestir que edificà, a començaments del segle XIV, una església al capdamunt de la serra per donar acollida al culte a la Mare de Déu, que ja existia al monestir des dels seus orígens.
De bon començament hi hagué pelegrinatges de corrues de devots procedents dels pobles de la rodalia de la serra, per aquest motiu ben aviat es va habilitar una petita estada per a un capellà secular que en tindria la custòdia. Més tard als segles XVII i XVIII es féu l’hostatgeria, la reforma de la qual va ser inaugurada el 2002.
El santuari sempre ha comptat amb una junta de pabordes, actualment patronat, que n’han tingut cura, juntament amb el rector custodi, al llarg dels segles. |
L’església, de traça romànica, és de començaments del segle XIV i té la volta apuntada. Havia estat capçada per un absissemicircular, destruït gairebé del tot en fer el cambril al segle XVIII. El campanar s’aixeca per davant de la façana i a tocar d’aquesta per la banda de tramuntana. Al timpà de la porta hi havia l’Àngel de l’Anunciació, que formava part d’una decoració més àmplia i actualment es troba col·locat a l’interior. Traspassada la porta s’hi troba una bonica reixa gòtica de forja. |
|
|
Al presbiteri la façana barroca del cambril, centrada per la balconada de la Mare de Déu, està formada per dues grans columnes corínties a banda i banda, que sostenen un senzill entaulament coronat per la representació de l’Esperit Sant. Procedent del monestir hi havia hagut el retaule de sant Llorenç del pintor renaixentista Pere Mates, les taules del qual es troben avui al Museu d’Art de Girona.
Segons la tradició, la intenció inicial dels monjos era bastir l’esglesiola dedicada a la Verge al planell de Solls, una mica més amunt del monestir. Però l’endemà de començar les obres en aquest indret, els monjos es trobaren les eines al capdamunt de tot de la muntanya. Qui se’n reia d’ells? El fet es va repetir una vegada i una altra. Finalment els monjos interpretaren que era un desig celestial que la capella s’ubiqués en aquell indret alterós, obert als quatre vents.
<< retorna a "Història" |
;)
;)
