El monestir romànic de Sant Llorenç, que va donar origen al santuari, es troba assentat en un replà del vessant de migdia de la serra del Mont: el pla de Sous situat a 900 metres d’alçada. Al segle IX ja hi existia una senzilla edificació monàstica, depenent del monestir de Sant Aniol d’Aguges, cenobi reclòs al cor de l’Alta Garrotxa. A començaments del segle Xes va convertir en abadia quan els monjos benets d’aquest darrer monestir s’hi traslladaren. Durant cinc centúries l’oració i el treball regnaren en aquest petit monestir, que va acollir sempre un nombre reduït d’estadants: comptant el servei, mai se sobrepassà la dotzena de persones. A partir dels inicis del segle XV entrà en una forta decadència fins que a finals del segle XVI fou annexionat a Sant Pere de Besalú i va quedar exclusivamentcom a parròquia del poble de Sous, que agrupava unes poques cases escampades a l’entorn.

Actualment el conjunt està parcialment en ruïnes. Aquest estat ruïnós s’inicià amb l’ensorrament parcial de les voltes durant els terratrèmols del 1427-29, i posteriorment va continuar amb l’abandó de l’edifici. A partir de la dècada del 1980 s’hi han efectuat campanyes de desenrunament i consolidació.

L’església és de tres naus i fou bastida al segle XI. La resta de dependències bàsicament són del segle XII. Del claustre tan sols se’n conserva l’ala nord, que actua com a contrafort de l’església i està formada per una massissa paret amb tres senzilles obertures.