 |
|
Des que es van fer les obres d’ampliació del Santuari als segles XVII i XVIII, cap més intervenció d’importància s’hi havia fet durant l’espai de dos segles. L’any 1962 per efecte de les humitats s’enfonsà una gran part de la cara exterior de la paret nord de l’església. Amb la participació de diferents entitats de les comarques veïnes es va crear una comissió que entre el 1962 i el 1964 s’encarregà de refer l’esmentada paret i la teulada de l’església, a més a més es van renovar els embigats superiors i les teulades de tot el Santuari, ja que amenaçaven ruïna.
Ja en aquell moment s’havia previst una segona fase de remodelació de l’interior, però que va quedar encallada. No va ser fins al 1997, que davant del repte de renovar o tancar el Santuari, el Patronat va decidir tirar endavant la remodelació global que permetés adequar-lo tant a les formes de vida d‘avui com a les normatives de sanitat i seguretat vigents. Aquestes obres, amb el suport del Bisbat, de l’Ajuntament d’Albanyà, i la Generalitat s’han efectuat en tres fases:
1a. fase (1999-2000): Reparació de teulades. Construcció de 10 habitacions (6 de l’hostatgeria i 4 per al personal), amb cambra de bany i calefacció.
2a. fase (2001-2002): Per exigències de sostenibilitat dels serveis del Santuari, edificació d’un cos nou amb cuina, rebost, menjador i terrassa. Rehabilitació dels baixos: entrada nova per migdia, biblioteca, serveis sanitaris i saleta de l’audiovisual.
3a. fase (2003-2005): Rejuntat de les parets exteriors a fi d’evitar les humitats. Rehabilitació de l’antiga entrada a sol ixent. Instal·lació d’un dipòsit de gas propà per a la cuina i la calefacció de l’església i l’hostatgeria.
Pendent de realització: Conducció d’aigua (actualment s’ha de dur en cisternes). Ascensor per a accés de minusvàlids. Exteriors (especialment l’accés de l’entrada principal). Grup electrogen.
<< retorna a "Història"
|
