Les persones que el varen acollir i acompanyar durant la seva estada a Banyoles, del 18 al 24 de juliol, entre elles en Pere Alsius, farmacèutic i historiador que acabava d’escriure una ressenya sobre la Mare de Déu del Mont, li van fer avinent que l’indret alterós que cercava per a contemplar el Canigó i alhora tenir tranquil·litat per a escriure, podia ser el santuari del Mont, ja que era un mirador incomparable del Pirineu, des del mar a la Cerdanya, coronat pel massís del Canigó.
Seguint aquest consell, el dia vint-i-cinc de juliol va pujar, per Besalú i Beuda, al santuari, on va ser gentilment acollit pel seu rector custodi, Mn. Josep Comadevall. No tenia decidit els dies que hi passaria, si pocs o molts. L’endemà d’arribar-hi, però, ja brollava de nou el seu do poètic: va escriure la Cobla a la Vergedel Mont. Dos dies més enllà treballava ja de nou en el poema Canigó: “Veig el Canigó cara a cara i faig amb ell algunes enraonades”, escriu al seu amic Jaume Collell. Alhora va prendre la decisió de sojornar-hi la resta de l’estiu.
Durant la seva estada, que durà fins al catorze de setembre, va fer diferents excursions per la muntanya i anà diverses vegades fins al Noguer de Segueró, casa pairal que es troba al peu de la muntanya en el terme de Beuda, on hi sojornà.

Al santuari va escriure algunes poesies, una d’elles, El pare Falgars, a partir d’una tradició empordanesa. Des del Mont envià a en Pere Alsius, la poesia titulada Amos amics de Banyoles en agraïment a les atencions rebudes durant la seva estada en aquesta població. També hi escriu alguns textos en prosa, que, amb el títol L’ermita del Mont, apareixeran inclosos al llibre Excursions i viatges, publicat el 1887.
L’any següent, el 1885, hi va retornar durant tres o quatre dies del mes d’agost, amb un puja-i-baixa al Noguer de Segueró, on li varen encarregar la compra, a Barcelona, d’una casulla i un harmònium per al Santuari.